Aquest ha estat un monestir de vida contemplativa des de la seua fundació. La vida monàstica és un do en l’església i un costant referent de la recerca d’intimitat amb Déu, repte per a cada creient.La comunitat de Fons Salutis naix de la inquietud d’unes dones d’Algemesí per fer present la vida contemplativa al seu poble. Na Maria Victoria Ramon i Giner visita a la seua cosina Rda M. Maria Micaela Baldovi Trull al monestir de la Zaydia de València, per acomiadar-se abans d’ingressar com a religiosa en altra congregació. I dóna uns camps en Algemesí perquè es puga fundar un monestir de l’Ordre de la seua cosina.

En 1925 es posa la primera pedra i el 30 d’octubre de 1927 la comunitat pren possessió de l’edifici i es constitueix el monestir amb set monges.

Les característiques essencials del Císter són la vida en comunitat, el silenci, el treball, la simplicitat. La vida en comú no ha d’entendre’s simplement com un estar a la mateixa casa i baix un mateix sostre, sinó que cal entendre-la com una forma de vida on tot és comú a tots. Es fa en comunitat: la pregària litúrgica, el treball, les menjades i el temps diari.

Les monges de Fons Salutis seguiren la Regla de sant Benet, i la seua vida fonamentalment es basà en: 

1-. La pregària litúrgica, per mitjà del cant de l’Ofici Diví al cor. És l’acte de culte oficial i l’oració pública col·lectiva de l’Església. Les monges hi lloen el Creador i intercedeixen per les necessitats de tota la humanitat.

2-. La contemplació o Lectio divina, a través de la lectura espiritual i la meditació. És l’oració privada, l’acte de culte personal i íntim amb què cada monja s’uneix a Déu. De l’oració depèn la for- ça de la unió contemplativa amb Déu i, en últim terme, l’eficàcia i la irradiació social de la vida monàstica.

3-. El treball, juntament amb l’oració -ora et labora-, completa les activitats de les monges  dins el pla monàstic de l’Ofici Diví. Les monges a Fons Salutis, llavaven roba, planxaven i feien “arreglos”, criaven animals i altres treballs manuals per poder viure.