Fons Salutis

Aquest ha estat un monestir de vida contemplativa des de la seua fundació. La vida monàstica és un do en l’església i un costant referent de la recerca d’intimitat amb Déu, repte per a cada creient. La comunitat de Fons Salutis naix de la inquietud d’unes dones d’Algemesí per fer present la vida contemplativa al seu poble. Na Maria Victoria Ramon i Giner visita a la seua cosina Rda. M. Maria Micaela Baldoví Trull al monestir de la Saïdia de València, per acomiadar-se abans d’ingressar com a religiosa en altra congregació. I dona uns camps en Algemesí perquè es puga fundar un monestir de l’Ordre de la seua cosina.

En 1925 es posa la primera pedra i el 30 d’octubre de 1927 la comunitat pren possessió de l’edifici i es constitueix el monestir amb set monges.

La comunitat monàstica està formada per unes cristianes que havent escoltat la crida de Jesucrist, es comprometen a seguir-lo en una vida senzilla de pregària i treball, viscuda en comunitat.

Les característiques essencials del Cister són la vida en comunitat, el silenci, el treball, la simplicitat. La vida en comú no ha d’entendre’s simplement com un estar a la mateixa casa i baix un mateix sostre, sinó que cal entendre-la com una forma de vida on tot és comú a tots. Es fa en comunitat: la pregària litúrgica, el treball, les menjades i el temps diari.

Les monges de Fons Salutis seguiren la Regla de sant Benet, i la seua vida fonamentalment es basà en: .

1-. La pregària litúrgica, per mitjà del cant de l’Ofici Diví al cor. És l’acte de culte oficial i l’oració pública col·lectiva de l’Església. Les monges hi lloen el Creador i intercedeixen per les necessitats de tota la humanitat.

2-. La contemplació o Lectio divina, a través de la lectura espiritual i la meditació. És l’oració privada, l’acte de culte personal i íntim amb què cada monja s’uneix a Déu. De l’oració depèn la força de la unió contemplativa amb Déu i, en últim terme, l’eficàcia i la irradiació social de la vida monàstica.

3-. El treball, juntament amb l’oració -ora et labora-, completa les activitats de les monges dins el pla monàstic de l’Ofici Diví. Les monges a Fons Salutis, llavaven roba, planxaven i feien “arreglos”, criaven animals i altres treballs manuals per poder viure.

En 1999, i per falta de vocacions, les cinc monges que formaven la comunitat eixiren amb pena de Fons Salutis per integrar-se en altres monestirs del Cister i continuar així la seua vida consagrada. Podeu veure ací fotos del tancament.

L’any 2007 la parròquia Maria Auxiliadora es va fer càrrec d’aquest monestir per als serveis pastorals i parroquials d’aquesta propietat.

En l’actualitat, tant el col·legi com els distints grups parroquials utilitzen aquest monestir per dur a terme diferents activitats.


Més informació de les Màrtirs de Fons Salutis.

Al vídeo podeu gaudir d'una visita guiada virtual per l'interior del monestir.

Escut de Fons Salutis