No obstant això, en esclatar la Guerra Civil el 1936, la comunitat es va veure obligada a retirar-se del monestir. Això va ocórrer el 21 de juliol, de manera que en la matinada del dia 22, després de sentir missa i consumir totes les formes del sagrari, la comunitat va abandonar el monestir i la mare Micaela va anar a viure amb els seus germans, Joan Baptista i Encarnació. Malauradament, als quatre mesos, el 16 d'octubre les dues germanes van ser detingudes i empresonades precisament en Fons Salutis, el mateix monestir que ella havia fundat i que en eixe moment era usat com a presó. Fins i tot li van donar com calabós la mateixa cel·la que havia ocupat com abadessa.

Els diversos interrogatoris als quals va ser sotmesa durant el seu tancament li van causar un gran patiment, ja que van ser molt durs amb ella. Però, no abstraient en si mateixa, es dedicava a consolar i a animar a les altres religioses presoneres, pregava sense parar i se la veia besar les parets de la seva cel·la, com santificant la seva pròpia presó. D'aquesta actitud valenta i exemplar ens queden diversos testimonis de gent que va coincidir amb ella:

"Jo vaig ser detinguda i portada al convent de Fons Salutis, convertit en presó, crec que el 26 d'octubre de 1936, i em van tancar a la cel·la que havien ocupat María Teresa Ferragud Roig i les seves quatre filles, que les van matar el dia anterior. Un cop a la cel·la, la Mare Micaela, que era a la del costat, em va cridar colpejant l'envà i preguntant-me qui era i què passava al carrer. Després, un carceller anomenat Pedro Fernández va obrir les cel·les i vaig parlar amb ella, la qual es mostrava molt animosa i valenta i em va dir: "Qui m'havia de dir que aquest convent que jo vaig fundar seria la meva presó, ocupant la mateixa cel·la d'abadessa i de presa! "; i ha afegit que, quan arribés el moment de la mort, havíem de cridar: "Visca Crist Rei!", i les altres contestar: "Visca!". Aquest va ser el tema de la conversa durant els dies que convivírem juntes a la presó, mostrant-se sempre molt animosa". (Josefa Giner Botella, detinguda)

"Jo estava ocupant el càrrec de cap del Cos de Guàrdia, que vigilava el monestir-presó, on estava detinguda M. Micaela. Quantes vegades vaig anar a obrir la cel·la en què ella es trobava, la vaig veure encongida, però sense perdre l'ànim, més aviat estava com molt recollida interiorment. Algunes vegades agenollada i altres resant ". (Pedro Fernández López, carceller)

Finalment, el 9 de novembre de 1936, al voltant de les nou del vespre, la van afusellar a ella i la seva germana Encarnació a la carretera de Benifaió, al terme municipal d'Almussafes. Sembla que Encarnació va morir a l'instant, però la mare Micaela va quedar amb vida i va agonitzar durant tota la nit, fins que, a l'alba, la van rematar esclafant-li el cap. En acabar la guerra, després d'una llarga investigació, els seus cossos van ser trobats, exhumats i recuperats. Amb gran horror, van trobar els dos caps separades de la resta del cos, de manera que es creu que van ser decapitades, probablement post-mortem. Les seves restes, enterrades al cementiri de Benifaió, van ser posteriorment traslladades a Algemesí i inhumades al mateix Fons Salutis, l'any 1974.

El cas és que al capvespre del dia 11 de novembre es van presentar allà uns enviats del comitè local, exigint a l'esposa de Josep, una dona anomenada Purificació Esteve Martínez, que lliurés a les persones que tenia amagades, i la van amenaçar molt greument si no ho feia. Després d'un inútil forcejament, van haver de lliurar els tres, sent sor Natividad conduïda al mateix Fons Salutis, que ara seria la seua presó. Els seus dos germans van ser en canvi reclosos en el convent de les Bernardes de la Vila, que també es feia servir de presó.

La estada va durar poc: el mateix dia de la seva detenció va ser jutjada i condemnada a mort. A les onze de la nit, la van ficar en un cotxe amb el seu germà Ernest, mentre que Vicent i Josep ocupaven altres dos cotxes respectivament. Van marxar a la carretera d'Alcúdia a Carlet i, a l'altura del terme d'Alcúdia, a uns 8 quilòmetres d'Algemesí, van matar als quatre germans, sent al voltant de la matinada del 12 de novembre de 1936. Un testimoni ocular afirma que el pare Ernest, en nom dels seus germans, va parlar així als assassins, que els havien fet avançar lligats i a cops de culata: "Sabem que ens aneu a matar, però morirem amb gust per la religió i per Espanya. Visca Crist Rei!". Els van assassinar mitjançant tirs al clatell.

Més tard, els cadàvers van aparèixer amb les mans lligades: Vicent amb les mans sobre el cap, Ernest i Josep lligats, i el de sor Natividad estava partit en tres trossos. Això s'explica, segons la seva biografia, perquè el seu cadàver "va caure al mig de la carretera, i no es van dignar apartar-la, de manera que havent passat un camió, la va tallar en diversos trossos".

Acabada la guerra, la vídua de Josep, Purificació, va exhumar les restes del seu marit i els tres germans i els va enterrar al cementeri d'Algemesí. En 1940 els dos carmelites descalços van ser portats al panteó dels Màrtirs de la comunitat carmelita al Desert de les Palmes.

Beatificació

El procés de declaració de martiri i beatificació de la mare Micaela i sor Nativitat es va iniciar a València en 1962 per part de l'Ordre Cistercenca , i, com sabem, van ser beatificades finalment en el dia 3 d'octubre de 2015 després que es unifiqués la seva causa amb la del Beat Pius Heredia Zubía el 2 de març de 2001. Els dos germans carmelites també van ser inclosos en la causa de 34 màrtirs carmelites descalços de la província d'Aragó i València. Finalment, el germà seglar, José Medes Ferrís, va ser beatificat el 21 de març de 2001 pel papa Sant Joan Pau II dins d'un nombrós grup de màrtirs valencians, com seglar d'Acció Catòlica. Actualment, les dues màrtirs estan sepultades al mateix monestir que van fundar, on van viure i van estar presoneres.

El 23 de gener de l'any 2015, el Papa Francisco aprovava la beatificació dels màrtirs de l'abadia de Viaceli a Cóbreces (Santander) i les màrtirs del monestir de Fons Salutis d'Algemesí. El dia 3 d'octubre d'aquest mateix any, a les 12 hores van ser beatificats a la Catedral de Santanter per Mons. Angelo Amato. La festa litúrgica va quedar establerta pel Papa Francisco en la seva Carta Apostòlica pel 4 de desembre.

Documents